Canvi de Blog

Sembla que s'ha acabat l'etapa a Göteborg, per tant, ja no sóc més la "banyolina a Göteborg". De moment la banyolina es queda a Banyoles, on ha de ser.

A partir d'ara em podeu trobar a

Núvols per omplir

amb noves aventures, receptes, reflexions i fotos.

Traspàs de poders

I després de dos anys a Frölunda i un en el càrrec d'Alcaldesa va arribar el moment de fer el traspàs de poders. La Sra. Ex-Alcaldesa de Frölunda va deixar el seu càrrec, després d'un any de molts esforços pel bé de la Comunitat Frölundera i la seva integritat. El substitut per el càrrec va ser l'elegit Sr. Guillem Rofin Serrà. Persona amb gran ànima cohesionadora i afany per millorar la vida del barri. I que estem segurs que des de Frölunda o des d'un altre barri de Göteborg sabrà gestionar i amenitzar aquest barri del sud de Göteborg, a vegades massa criticat per la alta societat burgesa Göteborgiana.

Foto del moment de la possessió de poders. 01/06/2009

El camí cap a Särö...

Cansada, agobiada i farta d'estar tot el dia a Chalmers, d'estar a més de 20 graus i no poder estar a fora, de no veure un final, de sentir que tots aquests mesos he perdut el temps i que arriba un moment en que sé tan que no sé res...


He decidit prendrem un descans per desconnectar. En Gerardo em va dir que podia fer servir la seva bici mentre ell està fora treballant a Suïssa (Muchas gracias!!) i ja feia dies que en tenia ganes. També va ser ell qui em va recomanar el camí que he fet...De Frölunda a Särö....



Ha arribat un moment que el camí era una barreja entre platges de Menorca i algun racó del sud est asiàtic. No he pogut fer totes les fotos que hagués volgut però us en deixo un recull per si algu s'anima a venir a Suècia ara que el sol comença a brillar!


Al final no he arribat a Särö, ho deixo per un altre dia quan tingui més temps, però el camí ha valgut molt la pena

Vättlefjäll och Kungälv

De vegades no fa falta anar gaire lluny per trobar llocs interessants, fa dos mesos vam travesssar tot Suècia per anar a la Lapònia, tot i que no es pot comparar, el cap de setmana passat vam fer una excursió bastant interessant a menys de 20 km de Göteborg.

L' "aventura" va començar a les 8.30 del matí a l'estació de tram de Frölunda quan el tramvia que els cervells de l'expedició havien planejat per agafar va marxar una mica abans i el vam perdre.Però després d'aquest petit entrebanc els integrants de l'expedició (L'Andreu, la Núria, en Guillem, en Sergio i jo) van agfar el següent tram.



El matí va consistir en la descoberta de l'entorn del Vättlefjäll, una reserva natural amb un estany/llac alpí a pocs Km de Angered.

Quan vam arribar a la carretera, després d'haver estat tot el matí entre caminets i bardisses, tot i que quedaven 2 minuts pel bus cap a Kungälv (pròxim objectiu de l'excursió) , els cervellets de l'expedició van decidir que s'hi podia anar caminant tot seguint el carril bici ja que els hi sonava que només eren uns 6 km quan ho havien mirat al google maps...Després de veure marxar el bus davant dels nostres nassos (voluntàriment) era l'hora de posar-se a caminar...Les vistes del camí la veritat és que no van valdre molt la pena, urbanitzacions, cases de fusta, algun tros de bosc i finalment un tros final espectacular per la vorera de l'autopista. A poc a poc vèiem el castell de Kungälv que s'anava acostant.

Finalment vam arribar al castell, després d'unes dues horetes de veure marxar el bus i uns 10 km caminant m'atreviria a dir. El castell estava tancat, ja que només està obert a l'estiu, però crec que a part de les vistes des de la torre no ens vam perdre massa res perquè estava bastant ruïnós.


Després vam fer una visita per Kungälv, que a part de tenir una esglèsia monstruosa gens romànica ni barroca, té uns carrerons acollidors amb cases de fusta, amb parets inclinades i bústies pintades i ni una ànima pels carrers un dissabte a les 4 de la tarda.


Finalment, per sort, a ningú se li va acudir la brillant idea de tornar caminant i vam poder agafar el bus com gent normal per tornar a Göteborg.


El dia no s'acababa a aqui, alguns van tenir ànims per anar a veure el rugby a un bar i els altres vam decidir anar a descansar una mica abans d'anar a fitxar a la festa d'aniversari d'en Carlos on no podiem faltar, almenys a fer acte de presència ja que estàvem reventats.

Kiruna; dos mesos després

Després de gairebé dos mesos d'haver arribar de la Lapònia, arriba el post que havia promés.

Kiruna amb la mina de fons

Ja vaig fer un abans-informatiu del que hi havia a Kiruna aixi que ara aniré al gra. L'aventura va començar el dia 12 de Gener, a les 5 de la tarda, a corre-cuita pujàvem al tren 2 minuts abans que sortís.


Una tortada per berenar, moltes partides de cartes, 6 persones en una cabina, i 21 hores de tren per endavant. La primera parada arribava a les 10 del matí, a només tres hores de Kiruna.

Estació de Kiruna (14.00)

Com que hi ha tantes fotos i històries per explicar d'aquesta setmana al pol nord, us deixo algunes fotos i videos que crec que reflecteixen molt bé bona part del viatge.

El primer dia els gossos d'en Henrik ens van portar fins al campament de l'Stig a 20 km al nord de kiruna, allà començava l'aventura...

Un cop al campament, el silenci i el paisatge eren impressionants;

Però la fred es deixava sentir, els -30 graus es posaven als ossos i sense llenya no ens podiem escalfar;

Tornada amb moto de neu:

L'expedició al complet;

D'esquerre a dreta: Dalt;Yann, Laura, Jokin Philip, Nuria, Patrick, Carlos, Yoan i Mauro. Baix;Mattias, Maria, Luisa, Andreu i Guillem

Per veure més fotos aquí: